L'article d'Eugeni Xammar titulat "Nadal a Barcelona" és, sens dubte, una de les primeres opcions per familiaritzar-se amb l'obra del periodista aquestes festes. L'escrit en qüestió es pot trobar al llibre Periodisme, el primer recull d'articles publicat, que va anar a càrrec de Josep Badia. Les festes nadalenques conviden a la seva lectura, amena i emotiva.
"Nadal a Barcelona" data del 1939, i és un record detallat i nostàlgic dels nadals de l'infantesa del periodista. Xammar sabia que, amb la guerra perduda contra el feixisme, tardaria molt, potser fins mai, a tornar a celebrar la diada a Barcelona. El to de l'article, molt extens per cert, barreja la impotència de la derrota i amb el record feliç d'un passat agradable.
L'estil del text és molt més líric del que és habitual en l'obra de Xammar. No abandona completament la ironia, tot i això. Referint-se a les peces del pessebre que porten onze mesos en una capsa diu el següent: "Sempre hi havia víctimes! Rabadans decapitats, el bou amb una banya trencada, galls sense cresta i ovelles tristament privades de totes quatre potes". El to general, malgrat tot, és nostàlgic. "Tot això és el passat perdut", diu al final. "Tot és negre. Però si teniu la voluntat d'escoltar, sentireu la veu de l'àngel", escrivia.
