La crispació dels mesos previs a la Guerra Civil convidarien a més d'un a abstenir-se d'entrar en polèmiques. Eugeni Xammar, no obstant això, va fer gal·la d'una gran valentia i un notable atreviment en els seus articles d'aquest període. Els mesos des de gener a juliol de 1936 són molt productius en matèria de sarcasme i d'ironia.
Les queixalades del llop de l'Ametlla eren dures, malgrat fer-les a distància. El periodista exercia de corresponsal a Berlín però també publicava a El Be Negre sota el pseudònim de Peer Gynt. La monarquia, la Falange, la FAI, La Vanguardia, La Lliga o La CEDA són algunes de les seves víctimes.
Josep Maria Planes, director de El Be Negre, va sortir en defensa seva després que Xammar acusés la FAI de perseguir els mateixos objectius que la Falange, i d'estar al darrere de l'assassinat dels germans Badia. Si la carta de la FAI podia fer tremolar molts, la resposta del llop és contundent, es referma en els seus postulats i acusa els anarquistes de "cretinisme intel·lectual". Aquests "cretins" són els que mesos més tard assassinarien Josep Maria Planes.
El diari La Vanguardia és una víctima predilecta. "La Vanguardia parlarà clar després de les eleccions", diu en una ocasió. La tradició periodística britànica és present en ell, i farà un seguiment estricte dels polítics, denunciant-ne aquells moviments que considera inadequats. Un exempre és Ventosa i Calvell, de la Lliga Catalana, a qui acusa de compartir interessos amb els feixistes, "els enemics de Catalunya", després de fer-se públic que assistia a reunions amb líders com Gil Robles. Els articles d'aquest període es poden llegir al llibre Periodisme? Permetin!, de Quim Torra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada