El Born Centre Cultural reviu Xammar

Els garriguencs Albert Vilar i Albert Benzekry van donar vida a Xammar durant una hora anit al Born Centre Cultural. Els dos actors van fer una lectura dramatitzada de "60 anys d'anar pel món", les memòries d'Eugeni Xammar. La representació va tenir una molt bona rebuda, malgrat el fred i l'hora, les 9 del vespre, amb notable delegació institucional de l'Ametlla.

Els actors Albert Vilar i Albert Benzekry

L'acte que va acollir El Born va ser d'una gran qualitat. El director del centre, Quim Torra, va assegurar minuts abans a alguns presents que no decebria, i els llarguíssims aplaudiments finals testimonien que no s'equivocava. "S'ha de fer molt malament per espatllar un text de Xammar", va bromejar. Els actors van haver de repetir salutació davant la insistència del públic.

La lectura va centrar-se aquesta vegada en aspectes més íntims del polifacètic periodista. Es van deixar de banda els aspectes de caràcter professional per reflectir millor la personalitat que el va portar per mig món. No es va obviar el seu vincle amb la seva terra, fent menció especial al retorn al Vallès i a l'Ametlla.

La companyia "Pristins Fivallers", amb direcció de Joan Monells, va ser l'encarregada de dur Xammar a escena. Els actors, degudament caracteritzats, van turnar-se un repàs als principals punts de la vida del periodista, sempre en primera persona. La lectura dramatitzada de "60 anys d'anar pel món" va seguir un ordre cronològic, acabant amb un emotiu passatge sobre el camí cap a la tomba dels familiars de Xammar.

El millor moment per llegir Xammar és ara

Eugeni Xammar va destacar per no preocupar-se de la seva obra. Molt coneguts seus han remarcat aquest aspecte al llarg de les primeres setmanes de commemoració. La tasca de molt amics i admiradors seus, però, ha fet possible que mai com ara siguin tan accessibles la majoria dels seus escrits.

"Contra la idea d'imperi", publicat el 1916, és l'únic llibre de Xammar en vida, i consisteix en un seguit d'articles i discursos seus a favor de la causa aliada durant la I Guerra Mundial. "60 anys d'anar pel món", les seves memòries, també són atribuïbles a ell, que les va dictar, malgrat ser publicades després de la seva mort. Les memòries van ser idea de Josep Badia, que també va fer una selecció d'articles a "Periodisme", on veiem el Xammar polemista.

"L'ou de la serp" és considerat una obra mestra, i recull els articles escrits des d'Alemanya des de 1923 a 1925, on retrata l'Alemanya desfeta que donarà pas al nazisme. "Cròniques des de Berlín" agafa el relleu en el període 1930-1936, quan torna a escriure després de passar per la Societat de Nacions.

L'amistat que va mantenir amb Josep Pla ens ha deixat "Cartes a Josep Pla i altres documents", un recull de la correspondència que va mantenir amb el seu amic. L'altra gran obra necessària per conèixer Xammar és "Periodisme? Permetin!", un recull de la vida i articles del periodista ametllatà a càrrec de Quim Torra, comissari de l'any Xammar, que plasma en el llibre la biografia del llop de l'Ametlla i un seguit d'articles i documents que romanien inèdits.

La revista "Vallesos" presenta el número dedicat a Xammar

El director i l'editor del llibre-revista Vallesos, Vicenç Relats i Ramon Vilageliu respectivament, van presentar el número especial dedicat a Xammar ahir al vespre. L'acte va tenir lloc a la sala polivalent de l'Ametlla, davant un nombrós públic. Els presents van comptar amb la presència de diverses persones que havien conegut el periodista del poble.

L'alcalde de l'Ametlla, Andreu González, va inaugurar l'acte recordant la importància de reivindicar les figures del poble. Cal recordar que des de la xerrada a Can Draper fa un mes l'Any Xammar no havia tornat a l'Ametlla. El director de la publicació, Vicenç Relats, va fer després una breu introducció a la revista i al número que presentaven.

Pere Giol intervé en un moment de l'acte

Ramon Vilageliu, editor, va moderar després una taula rodona amb quatre persones que havien conegut Eugeni Xammar. Eren Genís Tura, Jordi Puig, Pere Giol (que ja havia intervingut a Can Draper) i Lourdes Tanyà, secretària del periodista. Els presents van destacar que tots recordaven clarament el dia que el van conèixer, ja que era un personatge impactant.

Alguns membres del públic que també l'havien tractat van fer també aportacions interessants. L'alcalde va ser l'encarregat de tancar l'acte quan ja s'havien acabat les intervencions. Va desvetllar que s'està treballant en un monòlit dedicat a Eugeni Xammar d'ubicació encara desconeguda amb l'objectiu de mantenir-lo en la memòria del poble per sempre.

L'any Xammar guanya ressò poc a poc

La difusió de l'any Xammar als mitjans catalans no ha parat de créixer des del seu inici. Les primeres notícies que van aparèixer eren majoritàriament cròniques dels actes inicials. Alguns mitjans s'han sumat a l'homenatge publicant escrits del periodista, fragments de llibres relacionats, breus apunts biogràfics o també algun petit reportatge.

Els mitjans més implicats han estat els d'àmbit local. Així, El 9 nou ha dedicat amplis articles a la vida de Xammar i a cobrir tots els esdeveniments programats. La televisió del Vallès Oriental VOTV també li ha dedicat molts minuts i, en el seu lloc web hi ha una secció dedicada a concentrar totes les informacions al respecte. La publicació AraVallès també ha dedicat pàgines als actes commemoratius, que s'ampliaran en un número especial.

L'any Xammar també ha arribat a alguns dels mitjans més importants de Catalunya. El diari Ara se'n va fer ressò i ha anat publicant alguns articles seus. El diari El Punt Avui és un altre mitjà on ha tingut ressò, i va dedicar-li un suplement de cultura. Els periòdics El Singular Digital i Nació Digital han dedicat una atenció gens menyspreable al "llop de l'Ametlla" des de l'àmbit electrònic. El pujant mitjà cultural Núvol ofereix les cròniques més extenses dels diversos actes. Mèdia.cat, observatori de mitjans, s'ha sumat també a l'homenatge, malgrat no ser exactament un mitjà periodístic.

Torra remarca que Xammar és més que un periodista

El comissari de l'any Xammar, Quim Torra, ha alertat que si ens quedem només amb la faceta de periodista d'Eugeni Xammar, ens perdrem gran part de la seva grandesa. El polifacètic periodista forma part d'una generació única d'escriptors, corresponsals i periodistes de redacció que van unir cosmopolitisme, catalanisme i compromís, segons el comissari i director del Born Centre Cultural. Torra ha destacat que això va passar molt abans de "Google", i que Xammar és un gran exemple d'aquesta generació de les "3C".

L'estudiós del "llop de l'Ametlla" ha recordat que l'obsessió amb Xammar ve de lluny, d'uns 30 anys. L'admiració per la seva escriptura va lligada al seu compromís polític. Un personatge que passa 60 anys fora de Catalunya, aprenent i admirant el món, però que mai deixa de sentir-se lligat i vinculat al destí del seu país va atrapar Torra des del primer moment.

La raó principal del silenci sobre Xammar és, segons Torra, el franquisme, que trenca una cadena entre present i passat. La dictadura suposa un tall rotund amb la tradició periodística catalana, imposant un silenci terrible. Un 80% de periodistes marxaran i mai més escriuran. Es perd el fil durant molts anys, no només per Xammar. Per tant, la raó que el periodista de l'Ametlla no conservés els seus escrits no és la explicació principal que ens costi recuperar el seu llegat. El franquisme ens priva, a més, de la seva maduresa professional, en paraules del comissari de l'any commemoratiu.

La difusió del personatge i de l'any Xammar està sent bona, segons Torra. "La principal victòria és que la gent de l'Ametlla se l'ha fet seu, això és el principi de tot". Va ser el regidor del poble Pep Moret qui es va posar en contacte amb ell. Torra, a més, es mostra satisfet amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona, clau en el documental, i amb la Generalitat, que ha assumit  una part significativa de les despeses. Però l'objectiu pendent és TV3, on es vol projectar el documental. "Si no surts a la televisió, no existeixes", ha afirmat Torra. Aquestes declaracions van tenir lloc en una conversa a les oficines del Born CC, a Barcelona.

Amadeu Cuito i Quim Torra parlen de Xammar al Born CC

Amadeu Cuito i Quim Torra han protagonitzat aquest migdia el primer acte de l'any Xammar celebrat a Barcelona. Cuito, editor de reconeguda trajectòria i amic personal d'Eugeni Xammar, ha fet una radiografia de la personalitat i la trajectòria professional d'Eugeni Xammar. Ha estat acompanyat per Quim Torra, comissari de l'any Xammar i director del Born Centre Cultural, escenari de l'acte.

Amadeu Cuito i Quim Torra conversant durant l'acte.

Cuito ha destacat la feina de recuperació de la seva obra, molt difícil ja que Eugeni Xammar mai va guardar res. Ha qualificat la tasca de Torra i altres d'autèntica excavació arqueològica en l'àmbit literari. Una feina dificultada per la censura i per la negativa de Xammar a publicar en qualsevol mitjà tolerat pel franquisme, ja que ho considerava una forma de col·laboració amb el règim.

L'editor ha recordat amb nostàlgia que va aconseguir fer-lo escriure de nou, cap al final de la seva vida, per a la revista Mirador. D'aquesta darrera etapa en van sortir tres articles, que Torra ha qualificat de magnífics. Les temàtiques són crítiques plenes d'humor als mitjans afins al règim i als corrents marxistes que van adoptar alguns monjos de Montserrat. "Les queixalades del llop de l'Ametlla feien mal" ha recordat Quim Torra.

Els ponents han destacat la capacitat de Xammar de ser molt autocrític. Treballava molt els seus escrits en busca de l'expressió més adient. Això li va donar un estil propi, original i amb una gràcia extraordinària, segons Cuito. L'acte ha finalitzat amb la projecció del documental "Eugeni Xammar. La ploma silenciada" que fins ara només s'havia vist a l'Ametlla.

L'any Xammar segueix creixent

Aquest dissabte l'any Xammar sortirà per primer cop de l'Ametlla del Vallès. El Born Centre Cultural acollirà el primer acte fora del poble. Quim Torra, director del centre en qüestió i comissari de l'any Xammar, estarà acompanyat de l'editor i amic de l'homenatjat Amadeu Cuito.

Aquest acte pretén estendre l'any commemoratiu a Barcelona, reivindicar els vincles del periodista amb la ciutat, i acostar a més gent la seva obra i els seus compromisos. El Born Centre Cultural acollirà un altre vegada l'any Xammar aquest mes de novembre. El dijous 28 s'hi farà una lectura dramatitzada de les seves memòries.

Els actes commemoratius seguiran celebrant-se, de forma més institucional o civil, al llarg de l'any. Un grup de veïns de l'Ametlla que es reuneixen en unes tertúlies literàries dedicaran aquestes setmanes a discutir sobre l'obra de Xammar, i estudiants de l'institut realitzaran l'anomenada "ruta Xammar", un recorregut pels punts del poble relacionats amb el periodista. L'ajuntament, per la seva banda, ha organitzat un sopar "xammarià" que se celebrarà el dissabte 30 de novembre. Les activitats continuaran el desembre, en què els actes arribaran a Granollers.