dissabte, 18 de gener del 2014

Pep Moret fa balanç de l'Any Xammar

El regidor coordinador de l'Any Xammar, Pep Moret, està convençut que cal seguir treballant per difondre el projecte encapçalat per l'Ajuntament de l'Ametlla. L'any Xammar, que va començar a l'octubre, ha aconseguit una notable repercussió a nivell local, en alguns mitjans i a les xarxes socials, però ha de seguir creixent a nivell nacional i televisiu. Pep Moret es mostra optimista, però, davant la feina que s'ha fet per part dels tècnics de l'Ajuntament, i dels col·laboradors externs.

Preguntat per l'origen del projecte Xammar, Moret apunta Jordi Puig, tècnic de l'Ajuntament, com l'ideòleg. Sabent que s'acostaven les dates del 125è aniversari del naixement d'Eugeni Xammar i 40è de la seva mort, va començar a treballar en una pluja d'idees sobre els actes commemoratius. En arribar al consistori l'actual equip de govern "vam fer nostre el projecte", en paraules del regidor.

Moret també destaca la implicació en el projecte de tres persones externes: Àngels Torres, del departament de Cultura de la Generalitat, Martí Estruch, director del programa de comunicació Eugeni Xammar (també de la Generalitat), i sobretot el director del Born Centre Cultural Quim Torra, comissari de l'any Xammar i expert en la seva figura, que ha obert moltes portes i possibilitats per als actes commemoratius. En aquest aspecte, se segueix treballant per dur Xammar a la televisió pública de Catalunya.

La col·laboració institucional per part de la diputació ha estat excel·lent, i ha permès realitzar un documental de reconeguda qualitat amb un pressupost molt ajustat, com tots els actes commemoratius. Per altra banda, la col·laboració amb la Generalitat, ja sigui per falta de recursos o altres motius, ha estat més complicada, explica Pep Moret.

L'any Xammar acabarà la propera tardor, i malgrat la pausa que s'ha decidit fer aquestes setmanes (no hi haurà sopar Xammarià el mes de gener), es preveu recuperar-lo amb força els propers dies. Es tracta de recuperar Xammar, i també posant l'Ametlla al mapa, perquè és impossible fer referència a un sense considerar l'altre, explica Pep Moret. També afirma que ell l'ha descobert aquest últim any. "Sabia qui era, me'n parlava la meva mare, però no sabia que tenia aquesta dimensió, és un grandíssim periodista", explica.

El febrer tindrà lloc, al restaurant Buganvilia, el proper sopar xammarià. No és l'única activitat programada, i en breu hi haurà un acte amb el professor de la Universitat de Girona, Xavier Pla, com a protagonista. Pla és considerat el màxim expert en la figura d'Eugeni Xammar, i fins ara no havia pogut col·laborar, més enllà del documental, per haver estat fora els últims mesos.

diumenge, 12 de gener del 2014

La Biblioteca convoca el primer premi literari Eugeni Xammar

La Biblioteca Municipal Josep Badia ha obert la convocatòria pel primer certamen literari Eugeni Xammar. L'equipament municipal, que duu el nom de l'amic i biògraf del periodista del poble, serà l'encarregat de preparar un nou acte d'homenatge. L'entrega de premis tindrà lloc el proper 23 d'abril, diada de Sant Jordi.

Els participants podran entregar els seus treballs fins el 24 de març, sempre sota un pseudònim. L'organització ha establert 6 categories, una de general i la resta per a escolars de diferents edats. Els premis són de 180 € per al guanyador, i 80 € per al finalista. En les categories escolars també hi ha 50 € per l'aula del premiat.

Els concursants participaran en una modalitat única de prosa, amb una extensió màxima de 4 folis. La temàtica del certamen serà, en honor a Xammar, viatges i aventures. Els aspirants hauran de presentar els seus treballs a la mateixa Biblioteca Municipal.

Les vendes fan reeditar "60 anys d'anar pel món"

Les vendes dels llibres d'Eugeni Xammar aquests dies nadalencs fan pensar que han estat un regal habitual. El llibre més emblemàtic, 60 anys d'anar pel món, ha estat reeditat recentment per Quaderns Crema. Aquest no ha estat, de totes maneres, l'únic llibre vengut per les dates nadalenques.

L'editorial Quaderns Crema s'ha encarregat de publicar més obres de Xammar. L'ou de la serp, les cròniques des de Berlín, és un dels més populars. El llibre Periodisme, el primer recull d'articles a càrrec de Josep Badia, n'és un altre. Josep Badia és també qui va encarregar-se de fer possible la biografia 60 anys d'anar pel món.

Cartes a Josep Pla és un altre llibre d'aquest editorial, tot i no ser un dels més populars de l'autor. El llibre de Quim Torra, comissari de l'any Xammar, sí que és un dels més populars, aquest de l'editorial Símbol Editors. L'obra és un recull d'articles del periodista sota el títol Periodisme? Permetin!, títol sorgit arran d'unes cartes al director amb aquest encapçalament que daten del 1924.

El diari Ara busca el nou Xammar

Salvador Cardús, prestigiós sociòleg català, ha dedicat aquesta setmana el seu article al diari Ara a Eugeni Xammar. El professor de la Universitat Autònoma de Barcelona va parlar en la contraportada de l'habilitat del periodista ametllatà per descriure i explicar els fets. L'article també feia referència a la necessitat de buscar el Xammar de la nostra generació.

Cardús, que també és periodista, es manifesta admirador de l'il·lustre llop. La celebració dels actes en motiu dels 125 anys del seu naixement l'ha obligat, confessa, a rellegir 60 anys d'anar pel món. La claredat, la senzillesa però també la duresa amb què Xammar podia descriure els personatges de la seva època és la virtut que el sociòleg més li admira.

Aquesta capacitat és, precisament, la que avui dia troba a faltar. Cardús es pregunta qui escriurà aquestes referències dels personatges actuals per "desinflar bombolles de fama immerescuda o fer justícia als que arrosseguen desconfiances injustes". El professor acaba desitjant que d'aquí uns anys es pugui llegir un Xammar de la nostra època per conèixer els personatges que la protagonitzen.

divendres, 3 de gener del 2014

Xammar mossega fort abans de la Guerra Civil

La crispació dels mesos previs a la Guerra Civil convidarien a més d'un a abstenir-se d'entrar en polèmiques. Eugeni Xammar, no obstant això, va fer gal·la d'una gran valentia i un notable atreviment en els seus articles d'aquest període. Els mesos des de gener a juliol de 1936 són molt productius en matèria de sarcasme i d'ironia.

Les queixalades del llop de l'Ametlla eren dures, malgrat fer-les a distància. El periodista exercia de corresponsal a Berlín però també publicava a El Be Negre sota el pseudònim de Peer Gynt. La monarquia, la Falange, la FAI, La Vanguardia, La Lliga o La CEDA són algunes de les seves víctimes.

Josep Maria Planes, director de El Be Negre, va sortir en defensa seva després que Xammar acusés la FAI de perseguir els mateixos objectius que la Falange, i d'estar al darrere de l'assassinat dels germans Badia. Si la carta de la FAI podia fer tremolar molts, la resposta del llop és contundent, es referma en els seus postulats i acusa els anarquistes de "cretinisme intel·lectual". Aquests "cretins" són els que mesos més tard assassinarien Josep Maria Planes.

El diari La Vanguardia és una víctima predilecta. "La Vanguardia parlarà clar després de les eleccions", diu en una ocasió. La tradició periodística britànica és present en ell, i farà un seguiment estricte dels polítics, denunciant-ne aquells moviments que considera inadequats. Un exempre és Ventosa i Calvell, de la Lliga Catalana, a qui acusa de compartir interessos amb els feixistes, "els enemics de Catalunya", després de fer-se públic que assistia a reunions amb líders com Gil Robles. Els articles d'aquest període es poden llegir al llibre Periodisme? Permetin!, de Quim Torra.

dijous, 2 de gener del 2014

Xammar també torna a casa per Nadal

La dita popular diu que "per Nadal, cada ovella al seu corral". El llibre 60 anys d'anar pel món ens ofereix un passatge que il·lustra a la perfecció aquest refrany. Les memòries de Xammar, plenes de viatges, relaten una arribada imprevista a casa seva des de París.

El periodista va viatjar, en la seva joventut, a París i després a Argentina. Va afartar-se ràpid de Buenos Aires i va tornar a París, acompanyat d'una delicada situació econòmica. La família de Xammar vivia aleshores a Barcelona, i aquest va ser el destí que va escollir immediatament en retornar a París creuant l'Atlàntic, presentant-se per sorpresa a casa el dia de Nadal.

Les línies que expliquen aquesta història són plenes d'humor quan defineix la dura vida a París i Argentina, i de tendresa quan relata, molt breument, el retrobament amb la família. L'autor se centra més en el viatge que en la destinació, i en les raons que el porten a prendre les seves decisions. Catalunya no va gaudir gaires dies de la presència de Xammar, que aviat tornaria a fer les maletes per tornar a París i viatjar a Londres.